La poesia, la bellesa construïda sobre còdols sempre eixorcs, erosionats, com la nit que precedeix l'alba. La literatura etimològicament feta sobre pedra.
Quina foto més preciosa...Aquests còdols de riu arrodonits per l'aigua, aguanten el sol quan se'n va a la posta que també és rodó, però brillant...Un contrast entre la simple pedra i la llum que il·lumina el capvespre... Petonets.
Una foto preciosa i de molt enginy.Com els teus textos Helena. La poesia és com el riu de la vida i els còdols són el resultat de la força del aigua,i el sol és la llum de l'ànima que tots volen trobar en la poesia. tarda de lluna minvant.
Quina foto més preciosa...Aquests còdols de riu arrodonits per l'aigua, aguanten el sol quan se'n va a la posta que també és rodó, però brillant...Un contrast entre la simple pedra i la llum que il·lumina el capvespre...
ResponEliminaPetonets.
M. Roser,
Eliminajo pensava que era una alba, no pas una posta. Però també pot ser.
Una foto preciosa i de molt enginy.Com els teus textos Helena.
EliminaLa poesia és com el riu de la vida i els còdols són el resultat de la força del aigua,i el sol és la llum de l'ànima que tots volen trobar en la poesia.
tarda de lluna minvant.
Josep,
Eliminadoncs si jo sóc enginyosa tu ets molt brillant!