dijous, 29 de gener de 2015

MIQUEL Abraçada dins Fotofília

Avui ho he llegit en el bloc d'Yves Gerbeau, un paraigües com la capa de felicitat que ens protegeix de la pluja, també dos paraigües estesos cobririen la duresa del terra. L'empatia per duplicat, en una abraçada simbòlica entre els dos paraigües, un femení, l'altre masculí.

6 comentaris:

  1. Amagar-s'hi, com en el temps de la infantesa.
    Un reducte l'abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però a mi m'agradava de posar-me dins els bassals!

      Elimina
  2. Em queda clar això de l'abraçada, però que un ens protegeixi del terra???
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, la felicitat és un vel que cobreix la roca de duresa de la vida, deia la Rosa Cabré a la carrera.

      Elimina
  3. Benvolguda l'empatia en un moment de temps de silenci.
    Tarda de colors blaus.

    ResponElimina
  4. Sí, benvinguda aquesta empatia, Josep Aguilera.

    ResponElimina