dijous, 29 de gener del 2015

MIQUEL Abraçada dins Fotofília

Avui ho he llegit en el bloc d'Yves Gerbeau, un paraigües com la capa de felicitat que ens protegeix de la pluja, també dos paraigües estesos cobririen la duresa del terra. L'empatia per duplicat, en una abraçada simbòlica entre els dos paraigües, un femení, l'altre masculí.
Publicat per a

6 comentaris:

  1. Jordi Dorca29 de gener del 2015, a les 16:03

    Amagar-s'hi, com en el temps de la infantesa.
    Un reducte l'abraçada.

    ResponElimina
  2. M. Roser29 de gener del 2015, a les 20:45

    Em queda clar això de l'abraçada, però que un ens protegeixi del terra???
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de gener del 2015, a les 20:50

      M. Roser, la felicitat és un vel que cobreix la roca de duresa de la vida, deia la Rosa Cabré a la carrera.

      Elimina
  3. Unknown1 de febrer del 2015, a les 17:33

    Benvolguda l'empatia en un moment de temps de silenci.
    Tarda de colors blaus.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals1 de febrer del 2015, a les 18:44

    Sí, benvinguda aquesta empatia, Josep Aguilera.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)