BERENGO GARDIN, Gianni Toscana, 1965
A vegades dubto que compartir la vida amb algú, algú amb qui recolzar-se, sigui suficient. Però fer camí amb algú d'igual a igual, entre les corves del paisatge de la Toscana, ha de ser una delícia. Diuen que és el millor paisatge del món, igual com aquesta fotografia és un clàssic.
És una fotografia fantàstica. Justament aquest estiu vaig tenir la sort de caminar i gaudir dels paisatges de la Toscana, van ser moments realment especials plens de natura i color.
ResponEliminaTinc pendent de fer un seguit de quadres per mostrar aquesta meravella.
Gràcies per fer renéixer aquestes vacances tant plenes de sentiments
Una abraçada
Ester: a mi em recorda "Una habitació amb bona vista".
ResponEliminaTinc ganes de veure aquestes pintures que dius!
compartir o fer camí amb algú mai serà suficient, però això no treu que com bé dius pugui ser deliciós..
ResponEliminaHelena les passejades per la natura sempre són molt agradables quan són compartides. Ací, ara i hui l'hem feta amb tu. Moltes gràcies.
ResponEliminaB7s
...traigo
ResponEliminasangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
HELENA
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
AFECTUOSAMENTE
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.
José
Ramón...
No hi he estat mai, pels camps de la Toscana. Però em recorda esta pel•li que vaig veure fa poc; la història ocorre allà, i s’hi comparen els xiprers amb veres obres d’art.
ResponEliminaNo saps pas el que et perds, Josep Lluís.
ResponElimina