divendres, 26 de novembre del 2010



BERENGO GARDIN, Gianni Toscana, 1965

A vegades dubto que compartir la vida amb algú, algú amb qui recolzar-se, sigui suficient. Però fer camí amb algú d'igual a igual, entre les corves del paisatge de la Toscana, ha de ser una delícia. Diuen que és el millor paisatge del món, igual com aquesta fotografia és un clàssic.

7 comentaris:

  1. És una fotografia fantàstica. Justament aquest estiu vaig tenir la sort de caminar i gaudir dels paisatges de la Toscana, van ser moments realment especials plens de natura i color.
    Tinc pendent de fer un seguit de quadres per mostrar aquesta meravella.
    Gràcies per fer renéixer aquestes vacances tant plenes de sentiments
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Ester: a mi em recorda "Una habitació amb bona vista".

    Tinc ganes de veure aquestes pintures que dius!

    ResponElimina
  3. compartir o fer camí amb algú mai serà suficient, però això no treu que com bé dius pugui ser deliciós..

    ResponElimina
  4. Helena les passejades per la natura sempre són molt agradables quan són compartides. Ací, ara i hui l'hem feta amb tu. Moltes gràcies.
    B7s

    ResponElimina
  5. ...traigo
    sangre
    de
    la
    tarde
    herida
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    COMPARTIENDO ILUSION
    HELENA

    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...


    AFECTUOSAMENTE


    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.

    José
    Ramón...

    ResponElimina
  6. No hi he estat mai, pels camps de la Toscana. Però em recorda esta pel•li que vaig veure fa poc; la història ocorre allà, i s’hi comparen els xiprers amb veres obres d’art.

    ResponElimina
  7. No saps pas el que et perds, Josep Lluís.

    ResponElimina