BOUBAT, Édouard Remi escolta el mar
Que un cargol buit recorda el mar, és una cosa més aviat falsa, diuen que sentim el nostre propi remor. Però també és simbòlica: el suposat ressò del mar seria com el retorn del passat, una cosa molt petita que en recorda una de molt gran, el mar. I aquesta imatge, pel fet que hi surt un nen, redunda en aquest retorn, només si som com nens podrem tornar al passat.
a mi m'agrada pensar que amb el cargol a l'orella sento el mar... què més dóna si és o no real?
ResponEliminaun foto preciosa elevat al cub!
Sentir el mar des d'aquesta caracola sembla un joc de mans, però és tan evocador de realitat, m'encanta. La imatge del tot tendre. Gràcies per aquest regal.
ResponEliminaLa remor del mar la portem ben endins, sobre tots aquells que la tenim tan a prop i que a més la relacionem amb estats anímics i sentiments que van més enllà de la seua realitat dísica. La imatge ens la fa reviure. Gràcies, Helena.
ResponEliminaEl lòbul i el mar. Gran retorn.
ResponEliminaSí, Jordi, és una imatge molt bona.
ResponElimina