diumenge, 10 d’octubre de 2010



MIR, Joaquim Jardí

El fons i la superfície alhora: el pou que connecta amb allò més profund, i la masia assoleiada que es relaciona amb el fullatge dels arbres, allò més caduc, però bell com el dia. Qui pogués tenir-ho tot alhora, amb un jardí tan poblat.

1 comentari:

  1. Quin quadre més bonic!!! Hi sóc amb tu ho té tot, qui pogués!!!

    ResponElimina