MONET, Nenúfars
Sempre he passat superficialment per les imatges de nenúfars de Monet, apreciant-ne tansols la bellesa. Avui se m'acudeix que els nenúfars són una planta entre aquàtica i terrestre, són mig profundes mig superficials. Un equilibri semblant als ponts que també pintava Monet, i que tindria a veure amb l'impressionisme: pintura mig abstracta, mig figurativa.
Bon dia, vaig tenir la sort de veure l’exposició MONET I L’ABSTRACCIÓ a Madrid fa uns mesos. En aquesta exposició podies contemplar l'obra de Monet des d'un altre punt de vista. Es podien veure quadres de Monet al costat d'artistes com: Rothko, Pollock, Joan mitchell, Helen Frankenthaler...i s’observaven certs paral•lelismes i coincidències increïbles. Les últimes obres de Monet estan plenes d’una gran abstracció. Gràcies Helena
ResponEliminaGràcies, Ester. Em pensava que no era pas tan abstracte, Monet. En tot cas les seves pintures són molt belles.
ResponEliminaJo també pense que expressen un gran equilibri. M'agrada molt el seu art. Gràcies!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo es que Monet fos abstracte, mes aviat els traços de les pintures de la seva ultima època tenen aquest inici d'abstracció sense ser del tot abstracte.
ResponEliminaLa seva sèrie dels nenúfars és magnífica. És l'indicador de cap on anirà l'art pictòric després d'ell.
ResponElimina