DRÜHL, Sven, Sense títol, imatge presa de la Revista Album Letras-artes
Tant per l'artista, com per anar per la vida, és bo de passar sempre pel fil del ganivet, de no perdre de vista cap dels dos costats de la serralada, els dos costats de la moneda, la de l'ombra i la del sol.
El tall del ganivet és perillós. I a vegades n'hi ha de dos talls. Això sí, la carena que ens mostra les dues bandes de la muntanya és bellíssima, i solament l'aconsegueix aquell que s'arrisca.
ResponEliminaHi ha el vertigen, sí, però és dins meu.
ResponEliminaTota rosa té la seua espina, però que bonica i seductora que és. Cuántes vegades ens haurem punxat?
ResponEliminaOlga: menys és més, a vegades el tall del gavinet arriba a ser imperceptible i inassequible de tan eteri que és.
ResponEliminaJordi: el vertígen interior és l'únic que compta.
Iris: bona imatge, però dolenta l'espina!
Ganivet de doble tall..no saps mai per on agafar-lo
ResponEliminaa reveure, artista