dimecres, 16 de març del 2011



SCHOMMER, Alberto, dins "Retrospectiva 1952-2009"

En aquesta mena de bodegó, la flor, que seria símbol de l'enamorament, puja; els fruits de l'enamorament, baixen; el vi, fet amb el raïm, puja, com l'amistat sol créixer amb els anys. Tot el que puja baixa, tot el que baixa puja.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. Lupe17 de març del 2011, a les 11:36

    Quina gràcia, acabo de penjar un bodegó, tot i que força diferent...M'agrada lo de l'amistat.

    ResponElimina
  2. Joana17 de març del 2011, a les 13:36

    Difícil la estabilitat emocional en l'amor, el que semblava una passió de per vida, el dia meys pensat s'acaba. Què difernt l'amistat, sempre tan fidel i duradera!!!

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca17 de març del 2011, a les 15:18

    Continua agradant-me Schommer, però encara ens agrada més la sal que hi poses quan l'interpretes.
    Un gran detall, Helena.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)