dijous, 31 de març del 2011



MAGRITTE, René La venjança 1938 o 1939

No tansols la vida encabeix l'art, a vegades l'art es converteix en real, però continua essent art! Són les ambivalències habituals en Magritte. La venjança de l'art contra la vida, quan només ens queda aquest art, que és una escala que no porta enlloc.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. Jordi Dorca1 d’abril del 2011, a les 11:06

    Idealisme.

    ResponElimina
  2. Olga Xirinacs1 d’abril del 2011, a les 12:04

    Magritte, aquest encantador de l'art, que multiplica les realitats i les fa somni.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals1 d’abril del 2011, a les 22:15

    Jordi: curt i concís, el teu comentari, un bon resum.

    Olga: és veritat que el resultat és una multiplicació de realitats, en sentit cap amunt sempre.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)