divendres, 1 d’abril del 2011



VIOQUE, Luis Madrid 2000, dins Fundació Foto Colectània

Una ciutat vista des de dalt suggereix el sublim. A més, en aquesta imatge hi ha el contrast entre uns edificis i els altres, il·luminats o enfosquits pels núvols de dalt. Allò terrenal té una relació directa amb allò abstracte, sigui per deducció o per inducció.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

5 comentaris:

  1. Joana2 d’abril del 2011, a les 9:22

    núvols de cotó
    embolcallen somnis blancs.
    Secrets músicals.

    Genial tot el que acabe de veure que has penjat aquesta setmana.

    Continue amb les meues cabòries, encara no m'he mort!!!! Tornaré quan puga!!!!

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca2 d’abril del 2011, a les 11:27

    Fóra bo de capgirar la imatge.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals2 d’abril del 2011, a les 14:31

    Iris: ja me'n recordo, d'aquest poema. És al llibre? Ja falta poc!

    Jordi: fóra màgic. Darrerement em guanyes!

    ResponElimina
  4. horabaixa3 d’abril del 2011, a les 11:53

    des de d'alt a vista d'ocell, tot té una visió diferent. Nomès quan ens apropem podem arribar a veure alló que no volem.

    Des de d'alt, fins i tot, sembla que volem (en els dos sentits de la paraula)

    ResponElimina
  5. Helena Bonals3 d’abril del 2011, a les 14:40

    horabaixa:

    Sembla que volem més i que volem amunt, en definitiva, perquè existeix la metàfora "més és amunt".

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)