ESCHER, Maurits Cornelis Mans dibuixant-se, 1948
Mans que dibuixen, mans que escriuen: una depèn de l'altra, l'altra depèn de l'una. Com l'intèrpret d'una composició musical, el lector d'una obra és probablement com a mínim gairebé tan important com l'escriptor, si ho fa bé. En ell "habita el déu", que deia Thomas Mann a La mort a Venècia , basant-se en Plutarc.
Excel·lent.
ResponEliminaEts una mena de musa, Helena.
El dia que tingui un recull de poemes amb cara i ulls, me l'haureu de presentar vosaltres dues.
Helena i Joana, vull dir.
Passant per sobre de la meva timidesa, seré molt a gust de presentar-te al món! La Joana crec que avui s'està presentant de nou.
ResponEliminaHelena, que la timidesa amb un bon tintet se'n va pel caminet!!!
ResponEliminaEstarem encantades, Jordi. no ho dubtes!!!
El dibuix de les dues mans el vaig veure per primera vegada al blog del Puigcarbó i em va captivar amb cara i ulls!!!
Fantàstic l'anàlisi Helena.
ResponEliminaPer altra banda dir, que la força que prenen aquí les mans em fan adonar de la seva gran importància, són eines transmissores de grans continguts, ens expressen, ens defineixen, ens comuniquen, ens donen autonomia, i com passa amb els peus segur que no arribem a apreciar el seu gran valor.
Bon diumenge, musa! (com t'ha anomenat en Jordi Dorca)
Silvia 10 anys jo crec que hi as de posar mes informacio que estic fent una conferencia!
ResponElimina