dilluns, 18 d’abril del 2011



TORRES ROJAS, Manuel María La Habana: dos ideas, un sueño

De la manera com és enfocada la fotografia, sembla que els dos arcs del fons es complementin amb l'arc del primer pla: entre els dos costats de la realitat sempre hi ha un terme mig, el del somni. I tot és tan estètic i equilibrat com una columna i arc clàssics.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Jordi Dorca18 d’abril del 2011, a les 12:38

    De somni lent, placidesa clàssica.
    Ben diferent de l'anterior.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals18 d’abril del 2011, a les 16:02

    M'agrada que te'n recordis, que retinguis el que retens, Jordi.

    ResponElimina
  3. Olga Xirinacs18 d’abril del 2011, a les 16:08

    Una balconada amb sol i ombra: amors d'estiu i amors d'hivern.

    ResponElimina
  4. Joana18 d’abril del 2011, a les 20:34

    Amors que van i amors que vénen, amors al capdavall.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals18 d’abril del 2011, a les 20:45

    Amors sagrats, amors profans...

    ResponElimina
  6. Rubén Galera18 d’abril del 2011, a les 20:49

    Amors que es veuen a si mateixa, ja que segurament des de l'altra banda la perspectiva dels pilars potser és la mateixa.

    Salutacions a tothom!!

    ResponElimina
  7. Helena Bonals18 d’abril del 2011, a les 21:12

    Molt bona observació, Rubén.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)