VICENTE, Fernando, dins Literatura ilustrada
Heu tingut mai una relació sentimental amb una peça de roba? Jo no, però conec algú que sí. La camisa de la imatge, per lleugera i blanca, podria recordar l'ànima empresonada en el cos. La cara reflecteix el sentiment del protagonista. És molt misteriosa, aquesta imatge, per molt que provi d'interpretar-la.
misteriosa, sí. Pot estar abraçant la camisa d'algú altre, estimant-la, però també li tapa la cara... mmm
ResponEliminaBé, no deixa de ser una forma de fetitxisme. Té el seu rollo..
ResponEliminavagui bé, Bonals
Un hom que salva la camisa blanca de la puresa de les urpes de les pinces.
ResponEliminaHe dit un disbarat, ja ho sé.
coralet: aquesta imatge dóna per molt més que un comentari...
ResponEliminaGregori Kafka: no sé si es pot reduir a això, només.
Jordi: els teus comentaris són sempre benvinguts. Això de les pinces és molt bo. Et fixes en detalls, que d'això es tracta generalment.
Sentiment a dojo.
ResponEliminaBon cap de setmana, Heleníssima!
Salvar la camisa de la puresa!!! Un eufemisme molt clar i una oxymoron molt bona. Podem salvar la puresa? Volem salvar-la, o aconseguir-la? Existeix???
ResponEliminaAquesta imatge em recorda l'abraçada a les absències. És com si l'home intentés copsar novament totes les olors que l'aigua s'ha endut, deixant-lo orfe. És el reconeixement de la derrota final.
ResponEliminaIris: l'oxymoron deu ser entre la puresa i les urpes, oi? Jo crec que sí que existeix la puresa, però n'hi ha que volen fer veure que no, perquè ho volen grapejar tot amb les seves urpes com si no passés res.
ResponEliminachuscartes: m'agrada la teva interpretació, és que la meva no era completa!