Tots som de pas, tots som tan poc importants, misèria de la condició humana, com les escombraries amuntegades. I sense el contrast amb el cel que es produeix a vegades.
Olga: no hauries de ser tan radical! A Kandinsky justament no li agradava que la gent mirés primer el títol que no pas l'obra, així que a les seves pintures abstractes els hi posava un número. Tot són punts de vista. El títol pot ajudar sovint a entendre l'obra, això és veritat.
Genial la fotografia, el sòrdid una vegada més transformat en art.
ResponEliminaCom un col·lapse de greix a una de les nostres artèries.
ResponEliminaElena: dir alguna cosa amb allò lleig és l'objectiu de molts artistes.
ResponEliminachuscartes: quina comparació més brutal!
Tan petits però tan grans alhora
ResponEliminabon primer de maig. Bonals
Quan veig algun objecte o quadre d'exposició que posa "sense títol" passo de llarg. Si l'autor no té imaginació ni pel títol, que no s'hi posi.
ResponEliminaOlga: no hauries de ser tan radical! A Kandinsky justament no li agradava que la gent mirés primer el títol que no pas l'obra, així que a les seves pintures abstractes els hi posava un número. Tot són punts de vista. El títol pot ajudar sovint a entendre l'obra, això és veritat.
ResponEliminaDe vegades una imatge val meés que mil paraules i el sense títol vindria a dir-nos, que ja el porta implicit a l'obra.
ResponEliminaGregori: no me'n recordava del títol del meu bloc!
ResponElimina