dimarts, 19 d’abril de 2011



KUKUXUMUSU

El llapis que sustenta l'ovella, ella s'entesta a carregar-se'l. Paradoxes de la vida. L'ovella, el mateix dibuixant, va a la seva contra vent i marea, fins i tot contra el seu interès.

9 comentaris:

  1. Això és el que es coneix com a naturalesa de l'escorpí, molt present en molts éssers vius.

    salut, Bonals

    ResponElimina
  2. És una ovella aizkolari. La marca Kukuxumuxu és d'allà.
    :-))

    ResponElimina
  3. Gregori: molt interessant.

    Josep: igual com els toros, m'imagino. Suposo que tallar fusta així deu ser típic d'allà.

    ResponElimina
  4. Jordi: sí que sona japonesa, la marca! Mira que m'ha costat de captar-te.

    ResponElimina
  5. Poqques paraules i ben contundent,que el bon entenidor no en vol més de tres-
    B7s

    ResponElimina
  6. Gràcies, Joana, ho dic en general, jo inclosa. Les imatges solen tenir moltes aplicacions.

    ResponElimina
  7. Crec que el dibuixant s'està auto-sicoanalitzant... Almenys amb la cara de l'ovella ja paga ;)

    ResponElimina
  8. Ets bona recuperant entrades, cantireta!

    ResponElimina