Un llibre obert com a joc d'escacs: el peó blanc contra el rei negre, de la mateixa manera com el lector s'enfronta amb l'autor de l'obra literària o poètica, tot sol, sense interacció 2.0.
Les estratègies a desenvolupar al joc dels escacs s'assemblen a les que hem de fer servir per interpretar un llibre des del punt de vista de la crítica. mai no saps quina pot resultar la més adient!!!
Molt bona, Olga! Però qui diu que no es pot apostar la pròpia ànima al parxís, per exemple?
Vaja, un llibre+un tauler de joc és la combinació de dues coses que m'entusiasmen! Qualsevol partida té el seu argument, els seus personatges, el seu desenllaç. I quin gran joc, és un llibre!
Les estratègies a desenvolupar al joc dels escacs s'assemblen a les que hem de fer servir per interpretar un llibre des del punt de vista de la crítica. mai no saps quina pot resultar la més adient!!!
ResponEliminaNo sé jugar a escacs. No puc fer partides sobre la vida i la mort, com al Setè Segell, de Bergman.
ResponEliminaMolt bona, Olga! Però qui diu que no es pot apostar la pròpia ànima al parxís, per exemple?
ResponEliminaVaja, un llibre+un tauler de joc és la combinació de dues coses que m'entusiasmen! Qualsevol partida té el seu argument, els seus personatges, el seu desenllaç. I quin gran joc, és un llibre!
Veig que aquesta entrada us inspira a totes! Realment és molt suggerent, aquesta il·lustració.
ResponEliminaDues grans solituds, la del rei i la del peó.
ResponEliminaUn comentari insuperable, Jordi.
ResponElimina