divendres, 1 d’abril del 2011



VIOQUE, Luis Madrid 2000, dins Fundació Foto Colectània

Una ciutat vista des de dalt suggereix el sublim. A més, en aquesta imatge hi ha el contrast entre uns edificis i els altres, il·luminats o enfosquits pels núvols de dalt. Allò terrenal té una relació directa amb allò abstracte, sigui per deducció o per inducció.

5 comentaris:

  1. núvols de cotó
    embolcallen somnis blancs.
    Secrets músicals.

    Genial tot el que acabe de veure que has penjat aquesta setmana.

    Continue amb les meues cabòries, encara no m'he mort!!!! Tornaré quan puga!!!!

    ResponElimina
  2. Iris: ja me'n recordo, d'aquest poema. És al llibre? Ja falta poc!

    Jordi: fóra màgic. Darrerement em guanyes!

    ResponElimina
  3. des de d'alt a vista d'ocell, tot té una visió diferent. Nomès quan ens apropem podem arribar a veure alló que no volem.

    Des de d'alt, fins i tot, sembla que volem (en els dos sentits de la paraula)

    ResponElimina
  4. horabaixa:

    Sembla que volem més i que volem amunt, en definitiva, perquè existeix la metàfora "més és amunt".

    ResponElimina