dilluns, 21 de març del 2011



MAGRITTE, René, Habitació, 1950

L'habitació, símbol de la natura domesticada, de lloc on protegir-se de les inclemències del temps, la llar on et sents segur. Però alguna cosa d'inusual trobem en ella: la natura desbordant i continguda alhora ocupa tota la cambra, reïvindicant allò espontani i verd d'innocència, la fredor de fora, del mar, contra la calidesa potser sufocant de dins.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. lolita lagarto22 de març del 2011, a les 10:55

    una imatge bestial! la natura no es pot contenir..

    ResponElimina
  2. Joana22 de març del 2011, a les 18:23

    La incommesurable grandesa de la natura representada per una poma gegant que sobresurt entre la artificialitat de la casa.
    Bona tria i illor comentari

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca22 de març del 2011, a les 19:56

    Immensa, descomunal.
    Quin ensurt!
    Coincideixo amb la teva interpretació: la natura exigint el seu espai.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)