dilluns, 21 de març del 2011



MAGRITTE, René, Habitació, 1950

L'habitació, símbol de la natura domesticada, de lloc on protegir-se de les inclemències del temps, la llar on et sents segur. Però alguna cosa d'inusual trobem en ella: la natura desbordant i continguda alhora ocupa tota la cambra, reïvindicant allò espontani i verd d'innocència, la fredor de fora, del mar, contra la calidesa potser sufocant de dins.

3 comentaris:

  1. una imatge bestial! la natura no es pot contenir..

    ResponElimina
  2. La incommesurable grandesa de la natura representada per una poma gegant que sobresurt entre la artificialitat de la casa.
    Bona tria i illor comentari

    ResponElimina
  3. Immensa, descomunal.
    Quin ensurt!
    Coincideixo amb la teva interpretació: la natura exigint el seu espai.

    ResponElimina