dilluns, 14 de març del 2011



QUINTERO, Daniel, La alegría de la huerta

Aquest quadre em recorda la idea de la piràmide de la humanitat de Kandinsky: amb tots els colors i formes anem cap amunt, amb totes les naturaleses cobrim el negre de la nostra foscor, amb tots els elements podem esdevenir més i més savis i feliços.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. zel14 de març del 2011, a les 23:42

    En tindrem prou? Jo necessito coses més imppalpables, veritat, sinceritat, honestedat... i molt d'això que ofereixes!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals15 de març del 2011, a les 9:15

    zel: Tot això que tu dius, està bé en relació al que jo dic. Però amb la sinceritat tota sola es pot fer molt de mal. I les verdures són el menjar més lleuger, impalpable que hi ha. O sigui que la imatge és rodona.

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca15 de març del 2011, a les 19:50

    Helena, avui m'he quedat sense sal.
    Però que consti que és plaent i instructiu passar una bona estona aquí.

    ResponElimina
  4. Joana15 de març del 2011, a les 20:34

    Jordi, un dolcet per a contrarrestar la sal???

    Helena, no havia imaginat mai les verdures amb les coses impalpables, pero donada la seua lleugeresa, potser siga així!!

    ResponElimina
  5. Helena Bonals15 de març del 2011, a les 21:17

    Jordi: ja se sap, no sempre ens visiten les muses.

    Iris: em fan molt contenta els teus comentaris, també el del bloc del Jordi, per inesperat millor.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)