He llegit alguna vegada que en aquesta imatge s'hi pot veure Déu. Per a mi l'únic que s'hi pot veure és la ma divina de l'artista que l'ha fet. La imatge de la passió gens continguda en aquest cas.
Potser aquells qui hi veuen Déu són aquells que diuen que només el veuen reflectit en els homes i les seves obres... Jo també coïncideixo amb l'opinió de la mà divina de l'artista.
lolita: estem d'acord. galionar: gràcies per visitar-me i per la teva opinió. Jordi: per mi la mena de Déu és la de la mà de Guardiola. Iris: ja veus que Guardiola no fa pas res de tot això, i és un deu.
coïncidim en la visió de la mà... és clar que qui creu amb déu el veu a tot arreu..
ResponEliminaPotser aquells qui hi veuen Déu són aquells que diuen que només el veuen reflectit en els homes i les seves obres... Jo també coïncideixo amb l'opinió de la mà divina de l'artista.
ResponEliminaUna mena de déu, podríem dir.
ResponEliminaCom la mà del Maradona.
Un comentari molt adient.
ResponEliminaEt recomane la lectura d'aquest post. La mà creadora és única, però sovint perd el nord amb una facilitat increïble:
http://juanfsan.blogspot.com/2011/03/de-la-normalidad.html
lolita: estem d'acord.
ResponEliminagalionar: gràcies per visitar-me i per la teva opinió.
Jordi: per mi la mena de Déu és la de la mà de Guardiola.
Iris: ja veus que Guardiola no fa pas res de tot això, i és un deu.