dimarts, 8 de març del 2011



Frederic, Lord Leighton Sol ardent de juny, 1895

Aquesta seria l'última primavera, l'últim son abans del despertar del Renaixement (el del sol ardent de l'estiu del fons del quadre), propi dels prerafaelites anglesos. Un retorn a l'abans de tot. En una pintura d'una gran bellesa, on descansar la vista.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

7 comentaris:

  1. zel9 de març del 2011, a les 0:15

    Ens ho prenem com un homenatge, Helena?

    ResponElimina
  2. Joana9 de març del 2011, a les 7:35

    Gràcies Helena, si tots els dies ens oferiren descansos visuals com aquest, el temps ens seria molt més grat i la vida molt més relaxada.

    No sols el quadre transmet aquestes sensacions, les teues paraules també ho fan.

    Una gran abraçada i moltes gràcies per tot.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals9 de març del 2011, a les 9:01

    zel: un homenatge al quadre?

    iris: gràcies com sempre, ets molt generosa amb mi.

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca9 de març del 2011, a les 20:11

    Com un bolic, com un embrió. Com un descans abans de néixer.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals9 de març del 2011, a les 21:49

    Bonica paraula i comparació, Jordi.

    Per a mi és un luxe i una motivació molt gran que em seguiu els que ho feu.

    ResponElimina
  6. Alyebard10 de març del 2011, a les 9:37

    Un quadre bell, l'anunci d'una nova era.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals10 de març del 2011, a les 11:08

    D'acord amb tu, Alyebard, però resulta que l'era en qüestió no ha estat pas gaire bella.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)