dimarts, 8 de març de 2011



Frederic, Lord Leighton Sol ardent de juny, 1895

Aquesta seria l'última primavera, l'últim son abans del despertar del Renaixement (el del sol ardent de l'estiu del fons del quadre), propi dels prerafaelites anglesos. Un retorn a l'abans de tot. En una pintura d'una gran bellesa, on descansar la vista.

7 comentaris:

  1. Ens ho prenem com un homenatge, Helena?

    ResponElimina
  2. Gràcies Helena, si tots els dies ens oferiren descansos visuals com aquest, el temps ens seria molt més grat i la vida molt més relaxada.

    No sols el quadre transmet aquestes sensacions, les teues paraules també ho fan.

    Una gran abraçada i moltes gràcies per tot.

    ResponElimina
  3. zel: un homenatge al quadre?

    iris: gràcies com sempre, ets molt generosa amb mi.

    ResponElimina
  4. Com un bolic, com un embrió. Com un descans abans de néixer.

    ResponElimina
  5. Bonica paraula i comparació, Jordi.

    Per a mi és un luxe i una motivació molt gran que em seguiu els que ho feu.

    ResponElimina
  6. Un quadre bell, l'anunci d'una nova era.

    ResponElimina
  7. D'acord amb tu, Alyebard, però resulta que l'era en qüestió no ha estat pas gaire bella.

    ResponElimina