La vida és com una cinta transportadora que ens porta indefectiblement a la mort. Com aquesta moderna caverna del metro. Tot perfectament simètric, perfectament il·luminat, sense aparentment acabar mai, l'horror del progrés.
Jordi: m'agrada que no siguis pro-comunista, t'ho dic sincerament. Però no faig com els "progres" que fins i tot van en contra del progrés, paradoxalment.
I malgrat aquest més o menys sentit horror... la vida és preciosa!
ResponEliminaBon dia tinguis, Helena.
Gemma: tu sempre tan optimista!
ResponEliminaBon dia.
És terrible, paorós.
ResponEliminaI sona soviètic.
Jordi: m'agrada que no siguis pro-comunista, t'ho dic sincerament. Però no faig com els "progres" que fins i tot van en contra del progrés, paradoxalment.
ResponElimina