diumenge, 20 de març del 2011



MADOZ, Chema

La ment mou muntanyes. Les pedres erosionades, amb la forma de la imatge que s'utilitza als còmics per il·lustrar el personatge que pensa. O sigui, el pensament lleuger convertit en un element que pesa, en relació amb la sorra del fons, element més humanitzat.

8 comentaris:

  1. De vegades intento posar títols a les imatges de Chema Madoz. Aquesta m'havia suggerit "Pensament petrificat". Ara, quan penso perquè l'havia triat, crec que és per la bellesa de la seva textura de pedra i sorra. De fet, podria ser un jardí japonés.

    ResponElimina
  2. alguns pensaments també pesen, malauradament.

    ResponElimina
  3. És un jardí japonès ;-) només que falta passar-hi el rasclet. És totalment Zen!

    ResponElimina
  4. És un simbolisme ascendent o descendent, segons com se'l vulgui entendre: més amunt, el pensament s'eixampla. Més avall, s'atomitza.
    Entra de ple en el sentit de la relativitat, sempre sota una forma bella.

    ResponElimina
  5. M'ha suggerit el mateix que a Alyebard!!!

    ResponElimina
  6. Elogi del poder.
    Del poder de la intel·ligència.

    ResponElimina
  7. Signe d'admiració o punts suspensius?

    ResponElimina
  8. Això del jardí japonès, hiniare, abyelard i Iris, no sé de què es tracta, n'hauria de veure una imatge.

    Olga: sempre han estat amb aquesta forma en els comics les bombolles, ascendents, perquè sembla ben bé que el pensament creixi, ocupant lloc!

    Coralet: els pensaments negatius sí que solen pesar.

    Jordi: el poder de la intel·ligència proporcionada amb l'erosió dels anys, "sabe más el diablo por viejo que por diablo".

    Seria un signe d'admiració redundant, i uns punts suspensius molt cridaners. Molt ben trobat.

    ResponElimina