dimarts, 31 de maig de 2016

ANSÓN, Bonaventura Cinquanta anys d'escultura 
Parc dels Estanys, Platja d'Aro
20 de febrer- 3 de juliol de 2016

Era Ciceró que deia que els éssers humans tenim les potes del davant lliures per poder contemplar el cel. Una cadira ens fa estar ni drets ni estirats. Com aquesta gàbia que permet de veure-hi a través, com un porxo és mig casa, mig aire lliure. La gàbia de la vida fins i tot permet de mirar cara a cara la nostra llibertat en la finestra de la part alta, que correspon al cap. Amb el nostre món interior sempre som lliures.

11 comentaris:

  1. És un lloc per descansar, no pots sortir ... si hi pots entrar.

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, és una metàfora de la vida, no pretenc parlar de res més!

      Elimina
  2. Jo si volgués descansar, trauria la cadira de la gàbia, no voldria que els barrots em traguessin la satisfacció de contemplar el món en llibertat...
    Gàbies , ni per les cadires!
    Petonets, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      la nostra existència és com aquesta gàbia, ens agradi o no.

      Elimina
  3. És curiosa la foto, però si estigués dintre no estic molt segura de sentir-me lliure per enlloc. Sóc claustrofòbica!
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      si pots viure dins d'una casa, saps el que vol dir aquesta escultura.

      Elimina
  4. Estaria de peu dies sencers per no entrar en una gàbia ni per asseure'm. Per cansada que estiguera.

    ResponElimina
  5. Mari Català,
    a mi m'agrada treballar per poder escriure, com Kafka. I a vegades sóc feliç treballant, fins i tot, per molt que qualsevol feina és la murada d'una presó.

    ResponElimina
  6. ben trobat ben glossat .....la llibertat és dins nostre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfreelang. Ets l'única que sembla comprendre'm.

      Elimina
    2. No vull ser un home reixa.Vull compartir històries des de la llibertat.
      Una abraçada.:)

      Elimina