 |
| ANSÓN, Bonaventura Cinquanta anys d'escultura Parc dels Estanys, Platja d'Aro 20 de febrer- 3 de juliol de 2016 |
Era Ciceró que deia que els éssers humans tenim les potes del davant lliures per poder contemplar el cel. Una cadira ens fa estar ni drets ni estirats. Com aquesta gàbia que permet de veure-hi a través, com un porxo és mig casa, mig aire lliure. La gàbia de la vida fins i tot permet de mirar cara a cara la nostra llibertat en la finestra de la part alta, que correspon al cap. Amb el nostre món interior sempre som lliures.
És un lloc per descansar, no pots sortir ... si hi pots entrar.
ResponEliminaBona tarda Helena.
Pere, és una metàfora de la vida, no pretenc parlar de res més!
EliminaJo si volgués descansar, trauria la cadira de la gàbia, no voldria que els barrots em traguessin la satisfacció de contemplar el món en llibertat...
ResponEliminaGàbies , ni per les cadires!
Petonets, Helena.
M. Roser,
Eliminala nostra existència és com aquesta gàbia, ens agradi o no.
És curiosa la foto, però si estigués dintre no estic molt segura de sentir-me lliure per enlloc. Sóc claustrofòbica!
ResponEliminaAferradetes, nina.
sa lluna,
Eliminasi pots viure dins d'una casa, saps el que vol dir aquesta escultura.
Estaria de peu dies sencers per no entrar en una gàbia ni per asseure'm. Per cansada que estiguera.
ResponEliminaMari Català,
ResponEliminaa mi m'agrada treballar per poder escriure, com Kafka. I a vegades sóc feliç treballant, fins i tot, per molt que qualsevol feina és la murada d'una presó.
ben trobat ben glossat .....la llibertat és dins nostre!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfreelang. Ets l'única que sembla comprendre'm.
EliminaNo vull ser un home reixa.Vull compartir històries des de la llibertat.
EliminaUna abraçada.:)