dilluns, 16 de maig de 2016

griFOLL Retrat dins Poètica crapulística

Les nostres parts íntimes són iguals per a tothom. Però és l'enamorament i saber-te estimada, tan sols, el que et fa sentir única al capdavall; en la forma resideix la gràcia darrera del poema. "Les emocions, els ideals, la bellesa, intervenint com a motors de l'excitació de cert múscul", deia el gran Paul Valéry.

12 comentaris:

  1. L'enamorament, la força d'allò no tangible.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  2. Un múscul que no es cansa mai.
    Inoblidable, música perfecta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un múscul que topa amb la paret de la vida constantment, Jordi.

      Elimina
  3. Una careta que també serveix per disfressar el rostre..És veritat l'amor ens fa únics als ulls de qui ens estimi!
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      la cara és l'espill de l'ànima, diuen.

      Elimina
  4. Tanca els ulls i somnia... No et sents única?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari Català,
      moltes gràcies pels ànims. Crec que tens raó!

      Elimina
  5. El sexe emmascarat! Ha arribat l'hora d'ensenyar ... les vergonyes.

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
  6. Amor,relació sexual refugi de bellesa i sensualitat i desig de certa escalfor.
    Tarda de pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      en una tarda de pluja ja es desitja certa escalfor!

      Elimina