dijous, 16 de juny del 2016

Un cant a crits

Disseny gràfic: Helena Bonals



Jo sóc aquesta hac del meu nom,
invisible, intangible, inaudible,
ornamental i prescindible,
però absolutament rellevant.
Publicat per a

20 comentaris:

  1. miquel17 de juny del 2016, a les 3:09

    Magnífic poema de presentació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de juny del 2016, a les 7:31

      Miquel,
      crec que aquest poema condensa tota la meva existència.

      Elimina
  2. cantireta17 de juny del 2016, a les 10:16

    Bravo pels adjectius!!

    ResponElimina
  3. Helena Bonals17 de juny del 2016, a les 10:22

    cantireta,
    els adjectius no són essència, però en aquest cas sí.

    ResponElimina
  4. xavier pujol17 de juny del 2016, a les 11:33

    Moltha sorht.

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas17 de juny del 2016, a les 12:15

    Tan rellevant, que darrere d'aquesta "h" hi ha tot un món visible, tangible, audible i esencial. El veurem i l'escoltarem avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de juny del 2016, a les 14:45

      Quins nervis, Carme! Per a mi és molt important. Espero que no plogui, és a l'aire lliure.

      Elimina
  6. M. Roser17 de juny del 2016, a les 22:15

    Està bé aquesta comparació de la H del teu nom amb tu...No sé els primers adjectius, però rellevant , segur que sí.
    Que vagi molt bé.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de juny del 2016, a les 11:55

      M. Roser,
      pots estar segura que tots els adjectius se m'escauen, repeteixo que aquest poema condensa la meva existència.

      Elimina
  7. Alfonso Robles Motos17 de juny del 2016, a les 23:34

    És la descripció més curta i més exhaustiva que he llegit. És un nonarelato magnífco. M'ha encantat el teu enginy i molta sort al recital.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de juny del 2016, a les 11:57

      Alfonso,
      què és un nonarelato?
      Els meus poemes solen ser com un llamp, "el rayo que no cesa", per això són tan curts.

      Elimina
    2. Alfonso Robles Motos19 de juny del 2016, a les 1:13

      Nonarelato no sé si existeix, seria un relat molt més curt que un microrelat, com el teu, una sola lletra. Torno a dir-te que m'ha encantat la idea.

      Elimina
    3. Helena Bonals19 de juny del 2016, a les 11:39

      Alfonso,
      suposo que t'ha agradat el disseny i el poema. Jo sempre sóc minimalista. Moltes gràcies.

      Elimina
  8. Fent camí18 de juny del 2016, a les 8:42

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Fent camí18 de juny del 2016, a les 10:05

    Absolutament rellevant. Sempre escrius poemes curts que sempre diuen coses.
    Segur que el recital d'ahir va ser un èxit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de juny del 2016, a les 11:59

      Mari Català,
      em fa il·lusió el que dius!
      Crec que sí que va anar bé! Feia tants dies que ho esperava!

      Elimina
  10. Unknown24 de juny del 2016, a les 19:16

    Felicitats pel teu llibre i pel teu recital de poesies.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de juny del 2016, a les 21:14

      Josep,
      No tinc cap llibre "editat", encara, només un que em va fer el meu pare. Vaig recitar durant uns cinc minuts. Si vols sentir-me i veure'm clica el cartell de la dreta!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)