diumenge, 4 de desembre del 2016

Després del verd

GONZÁLEZ, Carlos
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Fulles despreses
que no arriben a caure,
entre branquetes.
És la nostra pròrroga
basada en l'escriptura.
Publicat per a

16 comentaris:

  1. Consol5 de desembre del 2016, a les 7:48

    Atrapades al vol, són el record d'un temps fugisser i volàtil.

    ResponElimina
  2. xavier pujol5 de desembre del 2016, a les 10:45

    Fulles que, falsament, pengen de les branques. Semblen mortes, però el record del que van ser és ben viu.

    ResponElimina
  3. Alfonso Robles Motos7 de desembre del 2016, a les 17:53

    Aquests fulls que no lleganm a caure, de vegades no saps que és millor, si deixar-les en el record o sacsejar-les perquè vagin a terra del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de desembre del 2016, a les 21:48

      Jo sóc molt conservadora en aquest sentit, Alfonso, massa.

      Elimina
  4. Unknown9 de desembre del 2016, a les 17:28

    Les despulles dels somnis que abans gronxaven il-lusions del nostre cor i anhels de llibertat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de desembre del 2016, a les 20:06

      Uf, que trist, Josep! Les il·lusions i els anhels haurien de perdurar.

      Elimina
  5. Fent camí10 de desembre del 2016, a les 20:23

    Les branquetes, com un bressol per a unes fulles que ja no duraran molt.

    ResponElimina
  6. Jordi Dorca12 de desembre del 2016, a les 18:20

    Per molts anys, Helena.
    Per moltes pròrrogues!

    ResponElimina
  7. artur20 de desembre del 2016, a les 18:59

    Una continua lluita , per no decaure .
    Sempre amunt , Helena !!
    Bon Nadal !!

    ResponElimina
  8. M. Roser26 de desembre del 2016, a les 18:35

    Amb una mica d'imaginació, gairebé semblen dues flors...
    Per cert, avui a Collcerola he collit (un brotet) ginesta florida!!!
    Bones Festes Helena.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)