diumenge, 4 de desembre de 2016

Després del verd

GONZÁLEZ, Carlos
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Fulles despreses
que no arriben a caure,
entre branquetes.
És la nostra pròrroga
basada en l'escriptura.

16 comentaris:

  1. Atrapades al vol, són el record d'un temps fugisser i volàtil.

    ResponElimina
  2. Fulles que, falsament, pengen de les branques. Semblen mortes, però el record del que van ser és ben viu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins que les escombrin, Xavier, o més enllà, qui sap.

      Elimina
  3. Aquests fulls que no lleganm a caure, de vegades no saps que és millor, si deixar-les en el record o sacsejar-les perquè vagin a terra del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc molt conservadora en aquest sentit, Alfonso, massa.

      Elimina
  4. Les despulles dels somnis que abans gronxaven il-lusions del nostre cor i anhels de llibertat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, que trist, Josep! Les il·lusions i els anhels haurien de perdurar.

      Elimina
  5. Les branquetes, com un bressol per a unes fulles que ja no duraran molt.

    ResponElimina
  6. Per molts anys, Helena.
    Per moltes pròrrogues!

    ResponElimina
  7. Una continua lluita , per no decaure .
    Sempre amunt , Helena !!
    Bon Nadal !!

    ResponElimina
  8. Amb una mica d'imaginació, gairebé semblen dues flors...
    Per cert, avui a Collcerola he collit (un brotet) ginesta florida!!!
    Bones Festes Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que són dues flors, M. Roser.

      Bones festes!

      Elimina