divendres, 4 de maig de 2018

JUANJO Cablejat dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

La joia només s'aconsegueix si primer hi ha la lluita entre contraris. "Te'n vas al cel quan has estat a l'infern", he llegit alguna vegada. El terme mig entre el blau marí de la nit i la lluna blanca és el blau cel, l'eutímia del dia.

12 comentaris:

  1. Tots els blaus del cel es llegeixen ... entre línies.

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      M'agrada molt la teva interpretació, tan concisa!

      Elimina
  2. La imatge em suggereix un arquet tocant les corfes d'un violoncel.
    Sona una música en degradat de blaus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Jo no puc deixar-hi de veure les quatre barres i la bandera espanyola!

      Elimina
    2. Aleshores la música d'un dels bàndols és: "a por ellos"

      Elimina
  3. Com be interpretes , fins que s'arriba a la joia has de travessar primer un incert creuament de "cables" grisos , que potser et lliguin més al infern o pots desfer-te'n i arribar als blaus !
    Bon dissabte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Són cables rectes, abstractes, però són un bon nus!

      Elimina
  4. Moltes gràcies, Jordi! Les idees transiten pel cel!

    ResponElimina
  5. Cordes encreuades,la musica i el silenci.

    Una abraçada.

    ResponElimina