Agulla d'escriure

BIGAS, Joan Fil a l'agulla
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un fil ben roig
jo porto a través meu,
la calidesa
que el meu metall envolta.
Per un instant t'abraço.

La darrera de la fila

GALERA, Fanny
Teixint identitats Exposició a Tecla Sala de l'Hospitalet
fins el 20 de gener de 2020

Aquell arc de Sant Martí de la vida
retrobat dins el text dels poemes.
Entre el passat que es desfila,
i el futur que es va teixint,
el present amb un fil de veu.
Però amb la determinació
d'anar sempre més enllà.

Mirant enrere

RUIZ, Eliseo Cruce de miradas
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Entre la noia
d'abans, i la que ets ara,
no hi ha color.

Mira amunt quan camines!

TORRAS, Josep Conèixer Granollers
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És dalt, i és sota,
que el bell es manifesta.
És dins, i és fora,
síntesi del balcó.
Passat que mai no minva.

Bo, bell i veritable

Aquest és el disseny complet amb slogan, que ha inspirat el meu poema dins En cada vers que has entès.

El cartell que vaig fer per al Festival Acròbates 2018 també és un exemple de disseny que pocs entenen. Aquesta vegada, doncs, sou vosaltres que feu aquest blog, us proposo que em digueu què interpreteu.

Submerció

SERRA de RIVERA, Xavier Banyista
dins col·lecció d'art Lluís Bassat

Em mostro nua,
però sempre no del tot.
Braços i cames
amago dins del vers.
La porta, mig oberta.

PRAT, Toni Poesia visual núm. 281
dins Poesia visual

Quan t'empresonen només empresonen la teva part de fora, per dins pots continuar sent lliure.

Helena Bonals

Per molt lladre de "guante blanco" que siguis i per molt llest que et pensis ser, amb la compra dels guants sempre hi van unes manilles com a kit de regal...

Toni Prat

Excel·lir

CESC I per què no? dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'ou blanc contrasta
amb els seus companys rossos,
però alhora
s'assembla més al fons,
perquè va més enllà.

Helena Bonals


Altres matisos
fan que molt més m'estimi
l'ovella negra.

Xavier Pujol

PUJOLÀS, Núria Poema objecte dins Nu

El personatge Oneguin, de la famosa novel·la de Puixkin, afirmava, almenys en la pel·lícula, que "primer ve el matrimoni, després el tedi i després l'adulteri". Conec alguna dona casada que m'ha explicat que ja no desitja el seu marit, de tant tenir-lo al costat. El vermell de fons d'aquest poema objecte parlaria de la passió que es perd quan et cases. I és que un gran amor és el que "no es pot abastar ni retenir mai", he llegit alguna vegada. Els motius per casar-se no solen ser els d'un gran amor, d'aquí l'"obsolescència programada" de moltes parelles.

Escacs

Solstici 2019. Erm
Exposició al Centre d'art de l'Hospitalet Tecla Sala
fins el 14 de juliol de 2019

Que "només poden ser feliços els rossos i d'ulls blaus", deia Thomas Mann a Tonio Kröger. Que només poden ser rics els de països nòrdics. La mateixa cadira, de color ocre, sencera i de luxe, és de color negre, destrossada i decrèpita a l'altra banda. Com en un joc d'escacs, blancs contra negres. Per més que no ho puguem entendre, és així.

Taula de pensar

AMPUDIA, Eugenio Taula de pensar (2004)

Una taula de dibuix que il·lustra el que és obvi, com deia el dissenyador gràfic Milton Glaser que fa sempre la poesia: els núvols, la forma, allò immaterial és el que genera l'art. I l'art no fa més que reflectir el món interior de l'artista, que com a artista que és, es voldria apropar al cel.

Bon appétit

Publicitat Pastas Gallo

Entre el peix que sempre és més de règim, un goig, i el formatge que és un plaer. Com en un triangle amorós, com es pot estimar dues persones alhora i no estar boig? En el món interior és la resposta, "es pot estimar doble si s'estima diferent", diu Vicenç Villatoro a La ciutat del fum.

Flor amateur

Glaçons florits dins Novesflors

El primer vers,
precursor del teu fruit,
jove promesa.

Poema visual

MADOZ, Chema

Arribar a dalt de tot, en art i vida, reflex un de l’altra.

Senyor, senyora

MIRÓ, Joan Senyor, senyora, 1969

La senyora seria la més baixeta, i amb un ou de color llimona a dalt de tot, un possible símbol del que és molt atractiu, tant com fràgil, la bellesa femenina. El senyor, amb el reflex en un dibuix d'aquest element, és l'home que es dirigeix a la dona, que l'agombola, tot brodant el seu amor, fent art, poesia per arribar-li al cor. La dona és feta de corbes, l'home de rectes, com els dos tamborets mostren.

El meu sisè blog

Aquest nou blog és tancat, però admet els vostres comentaris. És un blog de prescripció literària que he fet per la biblioteca on treballo. Si cliqueu sobre cadascuna de les respostes us sortiran les cobertes dels llibres que recomano. A vegades la relació és superficial, d'altres molt profunda.

Aquest és l'enllaç.