dijous, 21 de novembre de 2019

La darrera de la fila

GALERA, Fanny
Teixint identitats Exposició a Tecla Sala de l'Hospitalet
fins el 20 de gener de 2020

Aquell arc de Sant Martí de la vida
retrobat dins el text dels poemes.
Entre el passat que es desfila,
i el futur que es va teixint,
el present amb un fil de veu.
Però amb la determinació
d'anar sempre més enllà.

8 comentaris:

  1. M'agrada molt la interpretació que fa el poema del passat, present i futur. Ho trobo molt encertat i per a mi molt viscut.
    Un molt bon poema, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Moltes gràcies! Això del fil de veu és ben bé així, no tinc mai les idees en el moment que visc, sinó a posteriori, quan escric, i alhora l'a priori també m'és necessari.

      Elimina
  2. Bo, doblement bo. I optimista. Dóna corda, aquest fil de veu. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      sí, seria un fil de veu molt potent, al capdavall! Et segueixo en allò que em vas ensenyar de "dir amb la manera com ho dius"...

      Elimina
  3. M'afegeixo als 2 comentaris anteriors, que com tu, en sabeu més que jo de poesia.
    Sempre és plaent llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Crec que tothom sap de la seva, de poesia, i és bo que hi hagi contrast.
      Algun dia m'agradaria de recuperar aquella teva que et vaig dir que em recordaves Shakespeare, em vas colpir molt!

      Elimina
  4. "Entre el passat que es desfila
    i el futur que es va teixint..."
    ... la balenguera fila, fila
    i uns bells poemes va escrivint.
    Gràcies pels presents del teu present, continua així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El text com a teixit, és sempre rendible poèticament, Ramon.

      Elimina