dissabte, 22 de juny del 2019

PUJOLÀS, Núria Poema objecte dins Nu

El personatge Oneguin, de la famosa novel·la de Puixkin, afirmava, almenys en la pel·lícula, que "primer ve el matrimoni, després el tedi i després l'adulteri". Conec alguna dona casada que m'ha explicat que ja no desitja el seu marit, de tant tenir-lo al costat. El vermell de fons d'aquest poema objecte parlaria de la passió que es perd quan et cases. I és que un gran amor és el que "no es pot abastar ni retenir mai", he llegit alguna vegada. Els motius per casar-se no solen ser els d'un gran amor, d'aquí l'"obsolescència programada" de moltes parelles.

10 comentaris:

  1. Supose que depén dels casos però és obvi que, casats o no, la convivència i el pas del temps resten màgia a la relació, però també aporten profunditat en l'estima. Això si tot va bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors,
      Jo mai m'he casat, no puc parlar per mi mateixa.

      Elimina
  2. Crec que val la pena donar-se l'oportunitat de intentar-ho... potser ens ca(n)sarem o no, però una relació també pot donar guanys enriquidors...chi lo sa ?
    Bona revetlla !

    ResponElimina
  3. Em sorprèn que la gent encara es casi quan avui no cal, em pensava que seria un fet a extingir, això d'haver d'oficialitzar les relacions. Sobre el mon de la parella, com en tot, hi ha qui te sort i qui no en té.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia,
      Jo crec que només tinc mala sort. Però casar-se o ser com a mínim parella de fet ajuda quan perds la parella i necessites cobrar per sobreviure.

      Elimina
  4. L'important és la N. La N de la Núria.
    O la rosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      Aquest poema visual és important per a mi, al bell mig de tots els altres, per això l'he publicat aquí.

      Elimina
    2. Diuen que la N és dual. Però, i la M?

      Elimina
    3. No sé a què et refereixes! El meu nom i cognom són una al•literació d'enes, per cert!

      Elimina