diumenge, 21 de juny de 2020

Lírica


MIGURENA dins 


La poesia és molt lligada amb la música, però en el fons no hi té res a veure: la música embafa, de la poesia mai se'n té prou. La música ho omple tot, la poesia només un racó de la pàgina. La música té tornada, la poesia és condensada. Tot i que la música és més abstracta que la poesia, la majoria troba més fàcil d'apreciar la bellesa d'una cançó que no la seva lletra.

9 comentaris:

  1. La música pot ser més fàcil o més difícil d’apreciar, segons les persones, perquè la música no passa per la racionalitat. Toca en directe les emocions de qui les toca, de qui no, doncs no i ja no pot fer res més. Un poema et pot tocar directe a les emocions, però també pots pensar-lo, analitzar-lo, interpretar-lo d'una manera racional, té dos canals d'entrada. I tot i així tanta gent la troba difícil.

    La música ho omple tot, es cert, i no te'n pots desfer si t'hi trobes immers. Però només embafa, si no t'agrada la música que sents. No a tots ens agraden les mateixes músiques, com tampoc ens agraden els mateixos poemes o els mateixos poetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Algú ha dit que tota música que no has volgut escoltar és soroll. I avui en dia aquest soroll és omnipresent. La poesia no es fa mai pesada, quan t'arriba al cor. No té la connotació negativa de la paraula literatura.

      Elimina
  2. Em sembla molt i molt encertada aquesta frase: tota la música que no has volgut escoltar és soroll. Jo també ho penso i ho crec. Però jo parlava només de la música, de la que sí vols escoltar, no de la que és soroll.

    Per altra part puc escoltar hores seguides de música, si em ve de gust, però no puc llegir de tirada més que molt poquets poemes, perquè m'arribin. No diria que se'm fa pesada, la poesia, però necessito parar, en poca estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la poesia és com els perfums, si n'olores més de tres seguits, ja no olores res, o no amb tota la força. Però hi ha poemes que no saps ben bé per què, no oblides mai. I els ensenyes a algú i no hi veuen res del que tu veus. És un misteri.

      Elimina
  3. Per a mi, moltes vegades la música ha complementat la poesia. Fins i tot ha estat la porta d'entrada.
    Te'n poso alguns exemples:
    "Veles e vents" d'Ausiàs March (i música de Raimon)
    "Corrandes d'exili" de Pere Quart (música de Lluís Llach)
    "Res no és mesquí" de Salvat Papasseit (música de Serrat)
    "Palabras para Julia" de Goytisolo (música de Paco Ibáñez)
    etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      A moltes persones que diuen que no entenen de poesia els agraden aquestes cançons...

      Elimina
  4. Ho expliques molt bé, Helena. Hi ha qui no té orella per a la música i qui no en té per a la poesia, però qui en té s'hi pot emocionar. I és veritat que la música (i la dansa, i l'art no figuratiu) apel·len directament a la sensibilitat, mentre que la literatura es pot analitzar; però la bona poesia és sempre una sageta que apunta al cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La bona poesia em fa provar d'escriure'n més de bona, de poesia!

      Elimina