diumenge, 12 de juliol de 2020

Po(e)ma

MIGURANA Tempus fugit
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El cronòmetre pot avançar,
però el meu vell rellotge
s'ha aturat al final de la infantesa.
La meva poma es pot podrir,
però abans ha conegut la felicitat,
i ho mesura tot en relació a ella,
ho mesura tot en versos.
I, per decadent que arribi a ser,
el meu interior verdeja.

8 comentaris:

  1. El temps hi es present en tots els nostres dies.
    Bona setmana ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Artur,
      el temps, i l'espai, són presents en el meu record.
      Bona setmana!

      Suprimeix
  2. Quan tenim una bona mesura per mesurar i hem conegut la felicitat, sempre ens en queda alguna cosa a dins. Bravo, Helena!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      Tots els somnis que la vida s'ha anat quedant, que diu Margarit, els relaciono amb el primer, sempre.
      Gràcies!!!

      Suprimeix
  3. Els poemes són el teu rellotge.
    Les minuteres, com els versos, exterioritzen una activitat interior.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els versos són la manifestació de la meva vida interior, exacte, Xavier.

      Suprimeix
  4. Un poema excel·lent partint d'una imatge molt suggeridora. El temps real és inexorable, però el temps del nostre rellotge interior pot anar endavant o enrere i deturar-se on li plagui: en el punt del record més entranyable, des d'on puguis prendre la mesura (i qui millor que tu, que ho fas en versos!) de totes les coses. Mentre la vida interior verdegi, hi haurà una flama creativa que desitjo que perduri molts anys tan intensa.

    ResponSuprimeix