divendres, 30 d’octubre del 2020

Segona alba


 ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments


El groc és llum
i ens omple les ninetes.
Ben prest s'apaga.

L'ombra d'agost
encara reverdeja.
Fred de tardor.

Aigua d'octubre
que fresa els meus camins.
Torna a la llera.

Carme Rosanas


Novembre ofega.
Anhelo el pas de puça.
Ardor que dorm.

Helena Bonals

6 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Helena, per compartir el meu post!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Jo en resto admirat, del que sou capaces de suggerir totes dues, amb uns breus versos ben pensats i amb una imatge no menys suggeridora. Uns raigs de llum que donen vida a uns capvespres massa sovint desesmats. No pareu, si us plau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ramon! La Carme sempre em guanya, però.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Abans "de dormir", dormir com a imatge de l'hivern, m'embadaleix. El pas de puça comença amb ell.

      Elimina