dimecres, 24 de febrer de 2021


 Niporepte 314 Ocells
La interpretació

Sou lluny del terra,
però tampoc voleu.
Versos a punt
de ser llegits, sentits
sense acabar d'entendre'ls.


Les muses de l'aire

Els espais buits
entre el cant dels ocells
lírica fan.

9 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Quan veig els ocells així, sempre penso en un pentagrama.
    M'agraden molt els dos poemes, crec que els he entès. 😉

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      En el Niporepte a Relats en català més d'un ha pensat en un pentagrama.
      Moltes gràcies, crec que s'entenen molt bé!

      Elimina
  3. Jo com la Paula penso en la música:

    Seguint la teva idea:

    Notes a punt de ser cantades
    Sense saber-ne la melodia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      No se sap la melodia fins que se sap, amb la inspiració.

      Elimina
  4. Ocells quiets i muts, però a punt de cantar i de volar. Com els versos a punt de ser recitats o publicats, una latència que presagia bellesa.

    ResponElimina