diumenge, 30 de maig de 2021

Clarobscur


(fotografia d'un amic meu, dissabte 29 de maig, Ventolà, Ripollès)


Núvol caigut,
avet que frega el cel,
i mai es topen. 

12 comentaris:

  1. Un núvol caigut. Una expressió molt original. Dos dies abans de la data d'aquesta foto vaig veure un munt de núvols caiguts, precisament també al Ripollès.
    I amb el haiku ho expresses molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, els núvols caiguts són boira, i per a mi són com quan el que és celestial s'humanitza.

      Elimina
  2. Molt bonica l'expressió de núvol caigut... i encertadíssima mirant la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Penso en els xiprers i els núvols de Van Gogh, de la terra al cel, del cel a la terra.

      Elimina
  3. Molt maco el haiku i la foto.

    Aferradetes.

    ResponElimina
  4. Contraposició del núvol que cau i de l'avet que busca el cel.
    Una foto bonica i preciosa i una inspiració profunda i original.
    T'alegraràs de que t'ho haja llegit! Espere que sí!
    Cordialment: Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Ho has observat bé. A més a més, el núvol caigut juga amb el verb anglès "fall in love", ha caigut enamorat!

      Elimina
  5. Ventolà del Ripollès està molt llluny del meu poble...
    Alguna vegada si puc aniré a veure-la. Ja veurem.
    Amb autobús...
    Cordialment.

    ResponElimina
  6. "L'avet és gòtic com el faig", s'enlaira cap al cel però no arriba a tocar-lo. I la boira (com un núvol caigut, que ben expressat!) baixa fins a tocar la terra, "mes Montserrat té un sol al front: / quan és allí, la boira es fon."

    ResponElimina
  7. Ramon, de qui és "L'avet és gòtic com el faig"?

    ResponElimina