diumenge, 30 de maig del 2021

Clarobscur


(fotografia d'un amic meu, dissabte 29 de maig, Ventolà, Ripollès)


Núvol caigut,
avet que frega el cel,
i mai es topen. 

14 comentaris:

  1. Un núvol caigut. Una expressió molt original. Dos dies abans de la data d'aquesta foto vaig veure un munt de núvols caiguts, precisament també al Ripollès.
    I amb el haiku ho expresses molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, els núvols caiguts són boira, i per a mi són com quan el que és celestial s'humanitza.

      Elimina
  2. Molt bonica l'expressió de núvol caigut... i encertadíssima mirant la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Penso en els xiprers i els núvols de Van Gogh, de la terra al cel, del cel a la terra.

      Elimina
  3. Molt maco el haiku i la foto.

    Aferradetes.

    ResponElimina
  4. Contraposició del núvol que cau i de l'avet que busca el cel.
    Una foto bonica i preciosa i una inspiració profunda i original.
    T'alegraràs de que t'ho haja llegit! Espere que sí!
    Cordialment: Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Ho has observat bé. A més a més, el núvol caigut juga amb el verb anglès "fall in love", ha caigut enamorat!

      Elimina
  5. Ventolà del Ripollès està molt llluny del meu poble...
    Alguna vegada si puc aniré a veure-la. Ja veurem.
    Amb autobús...
    Cordialment.

    ResponElimina
  6. "L'avet és gòtic com el faig", s'enlaira cap al cel però no arriba a tocar-lo. I la boira (com un núvol caigut, que ben expressat!) baixa fins a tocar la terra, "mes Montserrat té un sol al front: / quan és allí, la boira es fon."

    ResponElimina
  7. Ramon, de qui és "L'avet és gòtic com el faig"?

    ResponElimina
  8. Són les ànimes
    sempre enamorades
    que es retroben.

    qui sap si...

    ResponElimina