diumenge, 19 de setembre del 2021

Els fruits saborosos


Niporepte 330 Temps de verema
dins Relats en català
Sempre he volgut
tots els grans de raïm
sense llavors.
Però això és no voler
que el poema mossegui.

12 comentaris:

  1. No, no mosseguen pas els teus poemes.

    A mi no em molesten gaire les llavors del raïm.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que mosseguin o no depèn tant o més del lector que del poeta. Segur que els teus poemes mosseguen per a molta gent. Per a mi no.

      Jo no busco que els meus poemes mosseguin, però, potser algú pugui pensar-ho o sentir-ho així.

      Elimina
    2. Carme,
      En això de mossegar segueixo Kafka, no em facis cas!

      Elimina
  2. És una actitud còmoda, però els poemes -gairebé sempre- no ho són.

    Bona tarda, nina.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Tot depèn de si vols tenir el fruit o no, Xavier. Jo prefereixo la flor.

      Elimina
  4. A mi, del raïm, me'n sobren les llavors i la pell, me n'agrada l'essència: Tens raó: la flor, més que no el fruit; el sabor, més que no la carcassa. Però les coses són com són, les roses tenen espines, la fruita té llavors, les castanyes tenen tres capes de pell i l'art ha de mossegar, si no vol ser tan sols un element decoratiu. Acceptem-ho tot (el món i nosaltres) tal com som, i mosseguem la fruita.

    ResponElimina
  5. Fins el gra té cor.
    Guardar-lo perquè creixi
    i un nou parral
    em recordi de quan tu
    pessigaves el raïm.

    qui sap si...

    ResponElimina
  6. "Fins el gra té cor": una cosa molt gran en una de molt petita!

    ResponElimina