diumenge, 7 d’agost del 2022

Màscares


 Imatge dins Pinterest

La poesia
és feta de l'abstracte,
entremesclat
amb la realitat.
Per arribar als sentits.

23 comentaris:

  1. De vegades, l'abstracte i la realitat, són una mateixa cosa.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que sempre són el mateix, en dos plans diferents, com en la imatge, sa lluna.

      Elimina
  2. Has trobat una bona imatge per expressar el que tu volies o en tot cas, si és a l'inrevés, l'has sabut aprofitar molt bé. L'abstracte i la realitat es barregen ben sovint.

    ResponElimina
  3. L'abstracció és la realitat passada per la psique.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, l'abstracció és com la deducció, va de dalt a baix.

      Elimina
  4. Ben explicat. També, potser, a partir dels sentit podem copsar la realitat i elevar-nos a l'abstracció, que és la mateixa realitat en un altre nivell. Com de costum, ens fas pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Sense abstracció no hi ha art, per realista que siguis.

      Elimina
  5. Molt bona metàfora, Helena. Els teus sentiments fan poesia més enllà de la realitat.
    M'ha agradat com ho planteges.
    Cordialment.
    Ja en tinc un nou relat per a llegir. Te'l recomane.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafael! De seguida que pugui et visito!

      Elimina
  6. Busca l’essència
    la realitat plàstica
    de la forma ,
    de la lletra,
    fer-se vers,
    deixar de ser silenci,
    i néixer com so
    i sentiment.

    Dibuixa més lletres,
    per fer més sonor
    el mon
    dels meus sentiments.

    elpesdelaparaula

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies pel teu poema, que es complementa amb el meu, elpesdelaparaula.

    ResponElimina
  8. De nuevo llegó a este interesante poema. Muy acertado...

    Besos y enhorabuena

    ResponElimina
  9. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Retalls de versos,
    paraules cosides,
    sentiments a flor.
    Faig de les teves lletres
    les arrels dels meus versos.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imatges, reflexos, miralls,
      d'un poema a un altre
      com de branca en branca.



      Elimina
    2. Bufa el vent
      i em duu les teves paraules
      de vegades plàstiques,
      de vegades negres,
      de vegades plenes de somnis,
      de vegades...
      Segueix bufant
      i un remolí te’ls torna,
      no tan acolorits,
      més secs,
      més pobres,
      menys plàstics,
      sense tants de somnis,
      els justos,
      però versos al hora
      que sortint de mi venen a tu,
      porucs, temorosos ,
      sens dubte esperant el beneplàcit
      d’algú llunya.
      I torna el viatge
      de branca en branca,
      d’arbre en arbre,
      de bosc en bosc,
      fins aïllar la mar i fer-la seva.
      La mar és meva!
      Crida el poema enlairat,
      i qui ho escriu seu creu
      perquè la veu li ve de més enllà
      de les seves il•lusions,
      i torna el crit,
      i s’ho creu més,
      perquè suposa que ve de tu...
      Bufa el vent
      i em duu les teves paraules .


      qui sap si... en resposta a:

      Imatges, reflexos, miralls,
      d'un poema a un altre
      com de branca en branca.

      Elimina
  11. El vers és real,
    la poesia també
    no és abstracte
    la vida és concreta,
    tangible en els sentits.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que la poesia no és abstracta em fa pensar, jo crec que les metàfores si ho són.

      Elimina