dimarts, 27 de desembre del 2022

El que queda del nen

 


Niporepte 361 Nen, aigua i joguina

Reflex ja gran
del teu joc de petit.
Vols conservar-lo,
i només ho faràs
en tot el que ara escrius.

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Nulla die sine linea, Carme. Tot i que jo no ho compleixo.

      Elimina
  2. hi, hi, hi! na Carme m'ha tret un somriure avui.😉
    Això mateix anava a dir jo.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. Faré un comentari d'un post de l'any passat. Com et diuen les companyes, a escriure diàriament.
    Però sies indulgent. Si un dia no ho pots fer, ja ho faràs (i millor) l'endemà.

    ResponElimina
  4. Nulla die sine linea, Xavier. Però jo no ho compleixo!

    ResponElimina
  5. El paradís perdut de la infantesa, el jardí dels cinc arbres... Sort de la literatura, que ens permet de fer-ne reviure espurnes, com aquell "ancien volcan / qu'on croyait trop vieux". No paris d'escriure.

    ResponElimina
  6. M'agraden molt aquests versos, Ramon, de qui són?

    ResponElimina
  7. Desfàs en negre
    sobre blanc
    els records de petit
    que somies fer realitat
    en fer-te gran.
    Escrius allò
    que va passar per
    conjurar-ho
    i fer-lo realitat.
    Escriu.
    Deixa-m llegir
    que vas fer ahir.
    Escriu
    i dóna’m l’oportunitat
    d’aprendre
    del teu passat.

    qui sap si

    ResponElimina
    Respostes
    1. qui sap si,
      Aquest primer m'agrada força més que el següent!

      Elimina
  8. Et submergeixes
    en un mon molt diferent.
    Veus el joc en tu,
    al voltant el teu reflex,
    i el del teu univers.

    qui sap si...

    ResponElimina