Una promesa bonica i esperançadora.Aferradetes, Helena.
Com una jove promesa, sa lluna.
El cel emmarcat que ens retalla un tros de la immensitat, fa que l'imaginem més infinit i inabastable, encara.
Però l'important és que es vegi el cel a través de la finestra, Carme, perquè hi puguem creure.
Sempre aspirem a aconseguir abastar "l'inaccessible étoile". És bo, que conservem l'esperança, fins i tot quan la crua realitat ens aclapara.
Volem el benestar, no només l'estar, Ramon.
Una finestra al cel. Sí, inabastable.
Inabastable com el mar o les muntanyes que tant t'agraden a tu, Xavier.
Una promesa bonica i esperançadora.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Com una jove promesa, sa lluna.
EliminaEl cel emmarcat que ens retalla un tros de la immensitat, fa que l'imaginem més infinit i inabastable, encara.
ResponEliminaPerò l'important és que es vegi el cel a través de la finestra, Carme, perquè hi puguem creure.
EliminaSempre aspirem a aconseguir abastar "l'inaccessible étoile". És bo, que conservem l'esperança, fins i tot quan la crua realitat ens aclapara.
ResponEliminaVolem el benestar, no només l'estar, Ramon.
EliminaUna finestra al cel.
ResponEliminaSí, inabastable.
Inabastable com el mar o les muntanyes que tant t'agraden a tu, Xavier.
Elimina