diumenge, 26 de gener del 2025

Esclat silenciós


 ROSAL, Inés 

Encara que ja no et pugui haver,
i que fins i tot no recordi la teva cara,
sí que ho faré amb els teus vestits,
en la forma del poema, la teva ombra.
I el lloro de repetició que és l'obra d'art,
a través sempre del seu espectador,
parlarà de tu sense cap mot.

Publicat per a

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas26 de gener del 2025, a les 17:24

    L'art sempre queda i ens deixa petja.
    Molt bonic, el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de gener del 2025, a les 21:17

      Carme,
      L'art que surt en aquest blog també voldria deixar petja. El tinc molt abandonat...

      Elimina
  2. sa lluna27 de gener del 2025, a les 19:33

    Sempre ens queda alguna resta del que s'ha viscut.
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de gener del 2025, a les 15:12

      També queda algun seguidor d’aquest blog, sa lluna.

      Elimina
  3. xavier pujol29 de gener del 2025, a les 21:43

    El lloro t'ha inspirat un poema bell, un poema sublim.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals30 de gener del 2025, a les 9:33

    Xavier,
    Per trobar una pintura com aquesta he estat estona mirant una revista d’art. Però quan l’he trobada m’ha inspirat de seguida.
    Moltes gràcies!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)