La part pel tot

GRISH, Elena Unidad

La teva vena

Niporepte 413 La lletera

dins Relats en català

El quadre vessa
de llet per la teva obra.
Tu la reculls.

Llum del matí
que és la llum de l’artista.
S’ho menja tot.

Esclat silenciós

 ROSAL, Inés 

Encara que ja no et pugui haver,

i que fins i tot no recordi la teva cara,

sí que ho faré amb els teus vestits,

en la forma del poema, la teva ombra.

I el lloro de repetició que és l'obra d'art,

a través sempre del seu espectador,

parlarà de tu sense cap mot.

Obres anys 1998-1999 de Jordi Rodríguez-Amat

És des de dalt,

que el so del campanar

pel tobogan

de la creació

al sentiment et mena.

Vi a les ampolles,

garrafes plenes d'aigua.

Color del vi,

tant com d'aigua als seients.

Ets borrós i clar alhora.

Un llibre fet

d'una finestra oberta,

o d'un mirall

on et pots projectar.

Un gerro amb contingut.

Signe d'admiració

                           

Disseny gràfic per al 24è Festival de Poesia Sant Cugat 2024

Tot i que diuen que el grafisme no és art,

que els dissenyadors són Marilyn,

i que no poden fer d'Ofèlia,

però sí d'ells mateixos,

crec que la millor idea 

ve a ser com fer diana,

dir el màxim de coses

amb el mínim d'elements,

com ho sol fer la poesia.

És per això que jo estimo

el que dic amb com ho dic

per igual, i no sabria

escollir salomònicament

entre les dues vessants.

Que l'important de debò

és que hi passi alguna cosa,

en el que t'arriba al cor.

Ambivalent

Niporepte 394 L'experiment de Wanda Wulz

Puc ser molt tendra,

i alhora puc ser esquerpa.

No em pots haver.  

Darrere les paraules

LÓPEZ, Duván

La pregunta

Metacrilat en colors

Que entrar dins d'una obra

no vol dir pas entendre-la més.

Just aleshores t'adones

que l'interrogant no desapareix,

sinó que es fa més gran.

Tampoc com a poeta

tens en propietat 

tot allò que escrius.

El que prové de l'inefable

en inefable es queda.