Ferran Cerdans Costa dins el seu bloc Ferran Cerdans Costa, pintor
Aquesta pintura m'embadaleix en dos sentits: la trobo bellíssima, i em diu alguna cosa. Em recorda les dues pintures de Van Gogh, Cadira de Gauguin a Arles, Cadira de Van Gogh a Arles: els tres tipus de cadira, en el cas de la pintura que tracto, serien símbol de tres estapes de la vida: de jove, amb un taburet per arribar millor als llocs (que podria ser també el del pintor), de més gran amb les cadires senzilles de sempre, al final de la vida amb un banc romàntic. Tot això vist des de la perspectiva de la tardor, de les fulles per terra.
Un quadre molt bonic, en fa pensar en la melangia sempre tan present quan la relaciones amb la tardor. Segurament els seients que hi apareixen sense ocupants estan esperant que la gent que allí seia torne algun dia.
ResponEliminaM'apunto amb la Joana, estan esperant que torni la gent amb el bon temps.
ResponEliminaLes cadires, com el quadre, estan esperant que algú les visiti, doncs.
ResponEliminaHelena has vist la màgia del gat? Saps on està el truc? jo si, he,he, si vols el destape.
ResponEliminaEncara no l'he vist!
ResponElimina