La poesia és com un arbre en un descampat: la poca ombra que fa serveix per preservar una minúscula part de la neu de la nostra infantesa, de la nostra innocència que es va fonent així que ens anem fent grans.
Un símil molt ben trobat. Totalment d'acord amb tu. Que poueta ombra fa la poesia dintre del món literari. Sols una petita minoria l'enten i tu estàs dintre dels pocs privilegiats que l'aprecien i s'enriqueixen amb ella!!!
Sí, la certesa d'allò petit, el convenciment de ser de la minoria és l'experiència que la vida m'ha portat. Però les realitats petites són belles i assequibles, fan companyia amorosa.
Un símil molt ben trobat. Totalment d'acord amb tu. Que poueta ombra fa la poesia dintre del món literari. Sols una petita minoria l'enten i tu estàs dintre dels pocs privilegiats que l'aprecien i s'enriqueixen amb ella!!!
ResponEliminaSí, la certesa d'allò petit, el convenciment de ser de la minoria és l'experiència que la vida m'ha portat.
ResponEliminaPerò les realitats petites són belles i assequibles, fan companyia amorosa.