La llum de l'essència rere la forma del poema. De l'estrella de mar a l'estrella del sol. Dins de l'aigua de la poesia, a la superfície de la qual s'apropa el passat, que acaba surant, com ho deia Ferrater.
hi ha vegades, com en aquesta ocasió, en el que els teus mots superen les meravelloses imatges que interpreten. bon inici d'estiu !! ;-) i sigues feliç, sisplau !
L'estrella del cel il·luminant les estrelles de mar... Autèntica poesia que vola per l'aire i sura per l'aigua...
ResponEliminaBona nit, Helena.
Molt maco, M. Roser. Un joc de reflexos.
EliminaLes estrelles de mar estan fetes amb àtoms que es van crear a les estrelles de sol. Aquesta imatge té, per tant, molts ecos.
ResponEliminaSergi,
Eliminaels ecos dels vostres comentaris!
Poesia feta imatge!
ResponEliminaGemma,
Eliminasí que ho és, de poesia, aquesta imatge.
Les estrelles il·luminen l'interior del propi firmament.
ResponEliminaQue maco, Xavier! Aquest cop els vostres comentaris em superen!
Eliminahi ha vegades, com en aquesta ocasió, en el que els teus mots superen les meravelloses imatges que interpreten.
ResponEliminabon inici d'estiu !! ;-) i sigues feliç, sisplau !
Moltíssimes gràcies, Joan! Sempre dic que faig el que puc...
ResponEliminaTu també sigues feliç!
ResponEliminaBell comentari i bella imatge, aquesta última origen de totes les coses.
La imatge és massa, Jordi!
EliminaBella sinfonia de paraules que interpreten la poesia de la vida.
ResponEliminaDissabte de sorolls de festa major.
Josep Aguilera,
Eliminamoltes gràcies!
L'esclat de la mà dins de la paraula... escriure't per a tocar-te, tocar-te i deixar mots en el paper.
ResponEliminacantireta,
ResponEliminaquanta poesia en el teu comentari!
magnífic!
ResponEliminaMagnífic ho és el teu comentari!
Elimina