Delicat sobre delicat. La interpretació sobre l'obra, abans que se l'endugui l'aire. L'obra al voltant de l'instant efímer, que reté. Alguna cosa es perdrà, quan tots dos elements desapareguin.
M'agrada molt la imatge...Segurament no durarà gaire, cal aprofitar l'instant per gaudir-ne; la papallona se n'anirà a buscar el nèctar d'una altra flor i els "angelets" volaran cel amunt, amb el primer sospir del vent...Però sempre podem retenir aquest instant màgic, en la memòria visual... Bon vespre , Helena.
La dent de lleó i la papallona blaveta, delicadesa, elegància i subtilesa.
ResponEliminaPerfecte Helena.
Moltes gràcies, Rafel Oliver! Ets un bon seguidor d'aquest bloc.
EliminaHem coincidit en la flor. Interpretem igual la delicadesa, M'agrada el que hi dius. El que és efímer pot esdevenir transcendental.
ResponEliminaFita
Xavier,
Elimina"El que és efímer pot esdevenir transcendental", a vegades és l'únic que pot esdevenir-ho.
A la fi, tot es torna efímer en el temps !
ResponEliminaBon dissabte Helena !
Tens raó, Artur.
EliminaExistències efímeres que no passen gens desapercebudes.
ResponEliminaSí, Rafel, de tan belles!
ResponEliminaDE LES HORES
ResponEliminaTot torna,
el dia lliure per raó del simple.
Al final,
en un plec del temps,
ens aboquem,
per agafar aire amb avantatge
de les ciutats trencades.
Mirem amb ulls nous,
la bellesa de tota la creació.
Rossana Arellano
L'has improvisat, Rossana? Està molt bé!
EliminaÉs veritat, tot torna.
La existencia de la natura de la vida activa tan efímera que en qualsevol moment l'aire serà complice.
ResponEliminatarda de nuvols.!!
Josep,
EliminaL'aire també és efímer!
M'agrada molt la imatge...Segurament no durarà gaire, cal aprofitar l'instant per gaudir-ne; la papallona se n'anirà a buscar el nèctar d'una altra flor i els "angelets" volaran cel amunt, amb el primer sospir del vent...Però sempre podem retenir aquest instant màgic, en la memòria visual...
ResponEliminaBon vespre , Helena.
Sempre tenim la fotografia, M. Roser, però ella també és efímera al capdavall.
EliminaPapallona imaginària, com el meu desig, que s'emporta ... el vent.
ResponEliminaBona nit Helena.
Pere,
Eliminano m'agrada que el desig se l'emporti el vent. El vent que s'emporti els mals humors...
Queda la paraula, Helena. Es pot intentar recrear el moment amb ella, a pesar de que la física sigui inexorable.
ResponEliminacantireta,
Eliminala paraula fa recrear una mica la física, és veritat.
tot?
ResponEliminaNo, alguna cosa.
ResponEliminadelicadesa pura que resta gravada en l'essència i aquesta no es perd, helena !
ResponEliminarecords
joan
Joan,
Eliminano ho tinc gaire clar, això.
Blau sobre fons blanc. Com una mirada clara que intenta copsar la bellesa que l'envolta. Falta saber si la bellesa no està en la mirada.
ResponEliminaGregori,
Eliminala bellesa és en la mirada, efectivament.
Dos éssers de la Natura tan delicats en tan bona sintonia.
ResponEliminaLupe,
Eliminai que duri la bona sintonia!