dissabte, 14 de juny del 2014

Existencia dins Poesía y otras hierbas

Delicat sobre delicat. La interpretació sobre l'obra, abans que se l'endugui l'aire. L'obra al voltant de l'instant efímer, que reté. Alguna cosa es perdrà, quan tots dos elements desapareguin.

26 comentaris:

  1. La dent de lleó i la papallona blaveta, delicadesa, elegància i subtilesa.
    Perfecte Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafel Oliver! Ets un bon seguidor d'aquest bloc.

      Elimina
  2. Hem coincidit en la flor. Interpretem igual la delicadesa, M'agrada el que hi dius. El que és efímer pot esdevenir transcendental.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      "El que és efímer pot esdevenir transcendental", a vegades és l'únic que pot esdevenir-ho.

      Elimina
  3. A la fi, tot es torna efímer en el temps !
    Bon dissabte Helena !

    ResponElimina
  4. Existències efímeres que no passen gens desapercebudes.

    ResponElimina
  5. DE LES HORES

    Tot torna,
    el dia lliure per raó del simple.

    Al final,
    en un plec del temps,
    ens aboquem,
    per agafar aire amb avantatge
    de les ciutats trencades.

    Mirem amb ulls nous,
    la bellesa de tota la creació.

    Rossana Arellano

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'has improvisat, Rossana? Està molt bé!
      És veritat, tot torna.

      Elimina
  6. La existencia de la natura de la vida activa tan efímera que en qualsevol moment l'aire serà complice.
    tarda de nuvols.!!

    ResponElimina
  7. M'agrada molt la imatge...Segurament no durarà gaire, cal aprofitar l'instant per gaudir-ne; la papallona se n'anirà a buscar el nèctar d'una altra flor i els "angelets" volaran cel amunt, amb el primer sospir del vent...Però sempre podem retenir aquest instant màgic, en la memòria visual...
    Bon vespre , Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre tenim la fotografia, M. Roser, però ella també és efímera al capdavall.

      Elimina
  8. Papallona imaginària, com el meu desig, que s'emporta ... el vent.

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      no m'agrada que el desig se l'emporti el vent. El vent que s'emporti els mals humors...

      Elimina
  9. Queda la paraula, Helena. Es pot intentar recrear el moment amb ella, a pesar de que la física sigui inexorable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      la paraula fa recrear una mica la física, és veritat.

      Elimina
  10. delicadesa pura que resta gravada en l'essència i aquesta no es perd, helena !
    records
    joan

    ResponElimina
  11. Blau sobre fons blanc. Com una mirada clara que intenta copsar la bellesa que l'envolta. Falta saber si la bellesa no està en la mirada.

    ResponElimina
  12. Dos éssers de la Natura tan delicats en tan bona sintonia.

    ResponElimina