Del silencio Rep.) Dins Poesía y otras yerbas |
Com el mite de Sisif, de manera hiperbòlica. La humanitat ja ho té això, de voler i doldre, de proposar-se més del que pot, almenys el mig món que se'n riu de l'altre mig. La poesia arrossegant la prosa en la nostra ascensió dels esglaons quotidians, uns versos que ajuden a sobreviure.
M'agrada aquesta metàfora d'aquesta papallona poesia, arrossegant la pedra prosa...
ResponEliminaPotser cal que ens esforcem per pujar els esglaons de la vida...
Petonets.
M. Roser,
EliminaSempre interpreto arrossegant-ho tot des del punt de vista de la poesia!
Una imatge preciosa! La nostra motxilla hauria d'estar plena d'il.lusió i no de pesos pesants que ens corben l'espatlla.
ResponEliminaGemma,
EliminaTots arrosseguen la nostra pedra.
Arrossegar una pedra fins al cim d'una muntanya. I un cop arribats al cim, baixar per tornar a començar in saecula saeculorum. Molt interessant la imatge: la poesia que arrossega la prosa. Bona nit!
ResponEliminaVerba volant,
Eliminamillor que sigui la poesia la que ens arrossega!
Però l'ombra, incolora, ja no arrossega cap pes.
ResponEliminaMillor.
Per això estic de vacances, Jordi!
ResponEliminaLa corda de la vida sempre tibant.Per reconquerir constantment els valors de la humanitat i no deixar que l'esperança defalli.
ResponEliminaUna abraçada Helena.
Vacançes de sinfonia!
Josep,
Eliminala corda de la vida no tan tibant de tant en tant!
Mireu l'ombra.
ResponEliminaCorda que no tiba.
Jordi,
ResponEliminaestàs molt inspirat!
Les papallones m'evoquen la llibertat i fragilitat de la vida, alhora que allò bonic, eteri, que es contempla i et permet volar, com elles, cap a indrets plens de matissos de colors.
ResponEliminaBon estiu!
Jo també les veig així les papallones, Lupe.
ResponEliminaBon estiu!
Quina metàfora més bonica la de la imatge (que tan bé acompanyes amb el teu escrit).
ResponEliminaBon estiu, Helena.
maijo,
Eliminaquant de temps sense rebre cap comentari! Fa il·lusió.
Sí, faig vacances fins el setembre.